Lloc de treball
octubre 2023 → desembre 2025
Alt Vallespir: una destinació de frontera en quatre llengües
Dos anys de promoció turística a l’Alt Vallespir, amb la frontera tractada com a mercat i no com a límit, i quatre llengües de treball en lloc d’una i tres traduccions.
Fitxa
- Marc
- Oficina de Turisme de Prats de Molló · Agència d’Atractivitat, Comunitat de Municipis de l’Alt Vallespir
- Paper
- Eixos estratègics, promoció transfronterera i comunicació
- Període
- octubre 2023 → desembre 2025
- Territori
- Alt Vallespir
- Llengües
- francès, català, castellà, anglès
- Lliurables
- Eixos estratègics del turisme a l’Alt Vallespir · Promoció transfronterera de la destinació · Visuals turístics d’acollida i de captació · Gestió editorial del compte d’Instagram
El cas
-
01
El punt de partida
L’Alt Vallespir és un territori de muntanya amb la frontera al capdamunt: els visitants hi arriben del nord i del sud, i les dues procedències no busquen el mateix ni s’informen als mateixos llocs. La feina es feia des de l’oficina de turisme de Prats de Molló i, alhora, dins de l’agència d’atractivitat de la comunitat de municipis. Això vol dir dues escales sempre a la vista: el que necessita un municipi concret i el que només té sentit si es promociona el conjunt.
-
02
Què vaig fer
Quatre feines, i cap no era independent de les altres. Els eixos estratègics fixaven de què es parla i de què no, perquè en un territori petit dispersar el missatge surt més car que no dir res. La promoció transfronterera era una responsabilitat pròpia i no un afegit: mirar el sud com a públic i com a soci, no com a competència. El plurilingüisme el vaig tractar com a quatre llengües de treball —francès, català, anglès i castellà—, que no és el mateix que redactar en francès i encarregar tres traduccions: canvia què s’escriu, no només com es diu. I els visuals anaven per parelles de funció: els d’acollida, que els ha de trobar qui ja hi és, i els de captació, que han de funcionar en una pantalla de telèfon a dos-cents quilòmetres. El compte d’Instagram el portava jo, amb línia editorial i calendari, no a impulsos.
-
03
Què n’ha quedat
El lloc es va acabar el desembre del 2025. Al territori hi queden el marc estratègic i la pràctica editorial. El que me’n vaig endur és la manera de treballar en quatre llengües alhora i la lectura de la frontera com a recurs, que és exactament el que faig servir ara als projectes de comunicació transfronterera que porto pel meu compte.